Joan Oliver i Sallarès
| Joan Oliver i Sallarès | |
|---|---|
 | |
| Ffugenw | PereQuart  |
| Ganwyd | 29 Tachwedd 1899 Sabadell |
| Bu farw | 18 Mehefin 1986 Barcelona |
| Man preswyl | Sabadell |
| Dinasyddiaeth | Sbaen |
| Alma mater |
|
| Galwedigaeth | bardd, dramodydd, ysgrifennwr |
| Swydd | president of PEN català |
| Arddull | barddoniaeth, theatr |
| Mudiad | avant-garde |
| Gwobr/au | Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Gold Letter, Gwobr Serra d'Or Critics, Óssa Menor Price, Gwobr Serra d'Or Critics, Ausiàs March Poetry Prize, City of Barcelona Award |
| llofnod | |
 | |
Un o ddramodwyr pwysicaf ac un o feirdd grymusaf y Gatalaneg oedd Joan Oliver i Sallarès (Ynganiad Catalanaidd: Lua error in package.lua at line 80: module 'Module:IPA/data' not found. ʒuˈan uɫiˈβe j səʎəˈɾɛs), (llysenw: Pere Quart, Sabadell, Catalwnia 29 Tachwedd 1899 - 18 Mehefin 1986 Barcelona). Fe'i cofir yn bennaf am ei ysbryd gwrthryfelgar ac am ei ddyflbarhad cymdeithasol ac fel llenor Catalwnaidd pwysicaf yr 20C.
Bywgraffiad[golygu | golygu cod]
Magwraeth[golygu | golygu cod]
Fe'i ganed ar 29 Tachwedd 1899 yn 8 Heol y Gerddi, Sabadell i deulu diwydiannol bourgeoisie; roedd ei hen-daid ar ochr ei dad, Peter Oliver, yn Faer dinas Sabadell, yn dirfeddiannwr mawr ac yn un o sefydlwyr Banc Caixa d'Estalvis de Sabadell.[1] Roedd ei daid, Pere Turull Sallent, hefyd yn ddyn nodedig, yn Aelod Seneddol a adnabyddid fel El Rico Catalán.[2] Roedd ei daid, Joan Sallarès i Marra, ar ochr ei fam hefyd yn ddiwydiannwr tecstiliau ac yn un o sefydlwyr Banc Sabadell.[3]
Joan Oliver oedd y 4ydd o 10 plentyn; pedwar yn unig a oroesodd i fod yn oedolion: Justin, Anthony, Henry a John (noder ei lysenw Pere Quart).
Y llenor[golygu | golygu cod]
Yn 1919, yn ugain oed, ffurfiodd grŵp o bobl tebyg iddo, gyda'r nofelydd Francesc Trabal a'r bardd Armand Obiols gan alw'u hunain yn 'Grŵp Sabadell'. Rhwng 1909 ac 1916 bu'n astudio yng Ngholeg Clergues Regulars de les Escoles Pies.[4] Derbyniodd ei gymun cynaf ar 25 Mawrth 1911, ac yntau'n ddim ond 11 oed, cyhoeddodd ei gerdd gyntaf: La Gaceta del Vallès '.[5] Yn 1918 cyhoeddodd ei gyfrol gyntaf o gerddi: Primícies ("Cyntaf"), a oedd hefyd yn cynnwys lluniau gan ei frawd Antonio.
Theatr[golygu | golygu cod]
Mae ei waith yn eang iawn ei faes a gwelir dylanwad Rhyfel Cartref Sbaen yn drwm arno ac alltudiaeth ei deulu. Mae'r gwaith yn amheus o beth ac yn llawn eironi.[6]
- Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet, 1929
- Una mena d'orgull, 1931
- Cataclisme, 1935 Barcelona. El Nostre Teatre, 1935 / Barcelona: Randez, 1935.
- El 30 d'abril, 1935
- Allò que tal vegada s'esdevingué, Barcelona: La Rosa dels Vents, 1936 / Barcelona: Aymà, 1970 / Barcelona: Edicions 62, 1987 / Terrassa: Centre d'Art Dramàtic del Vallès, 1996 / Barcelona: Educaula, 2010.
- Cambrera nova, 1937 (escrita el 1928)[7]
- La fam Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1938 / Barcelona: Aymà, 1975 / Barcelona: Proa, 2003. estrenada al Teatre Poliorama de Barcelona)
- L'amor deixa el camí ral, 1947
- Quasi un paradís, 1951
- La barca d'Amílcar, 1958
- Ball robat, 1958
- Primera representació, 1959
- Tercet en Re, El Pont, núm. 13, 1959.
- Tres comèdies. Barcelona: Selecta, 1960.
- Noè al port d'Hamburg, 1966.
- Quatre comèdies en un acte. Barcelona: Aymà, 1970.
- Vivalda i l'Àfrica tenebrosa i Cambrera nova, 1970.
- El roig i el blau, 1985.
- Trenta d'abril, 1987.
- Ball robat de Joan Oliver (i altres). Barcelona: Edicions 62 / La Caixa, 1995.
- Ball robat [intr. Helena Mesalles]. Barcelona: Proa, 1995 / [intr. Francesc Foguet i Boreu]. Barcelona: Proa, 2005.
- Ball robat seguit d'Escena d'alcova [cur. Lluís Busquets i Garabulosa]. Barcelona: La Magrana, 1996.
- Això guixa, 1999.
- Ària del Diumenge, 1999.
Barddoniaeth[golygu | golygu cod]
- Les decapitacions. Sabadell: Contraban, 1934 / Barcelona: Proa, 1978 / Madrid: Bruño, 1993.
- Oda a Barcelona. Barcelona: Comissariat de Propaganda, 1936.
- Bestiari. Barcelona: Departament de Cultura, 1937 / Barcelona: Proa, 1969 (4a ed.) / Barcelona: Edicions 62, 1989.
- Saló de tardor. Santiago de Xile: El Pi de les Tres Branques, 1947 / Barcelona: Proa, 1983.
- Poesia de Pere Quart. Barcelona: Aymà, 1949.
- Terra de naufragis. Barcelona: Proa, 1956.
- Vacances pagades. València: Diputació de València, 1961 / Barcelona: Proa, 1972.
- Dotze aiguaforts i un autoretrat de Josep Granyer. Barcelona: Monografies de la Rosa Vera, 1962.
- Obra de Pere Quart. Barcelona: Fontanella, 1963.
- Circumstàncies. Barcelona: Proa, 1968.
- Quatre mil mots. Barcelona: Proa, 1977.
- Poesia empírica. Barcelona: Proa, 1981.
- Poemes escollits. Barcelona: Edicions 62 / La Caixa, 1983.
- Refugi de versos. Barcelona: Proa, 1987.
- Antologia. Barcelona: Proa, 1982 / Barcelona: Barcanova, 1993 / Barcelona: Diputació de Barcelona, 1996.
- Els millors poemes. Barcelona: Columna, 1998
- Pingüí (poesia infantil i juvenil). Barelona: Cruïlla, 2004.
Storiau byrion[golygu | golygu cod]
- Una tragèdia a Lil·liput. Sabadell: Fundació La Mirada, 1928.
- Contraban. Barcelona: La Rosa dels Vents, 1937.
- Biografia de Lot i altres proses. Barcelona: Fontanella, 1963 / Barcelona: La Magrana, 1983.
- Dos textos. Barcelona: Cafè Central, 1999.
- Tres contes. Sabadell: Fundació La Mirada, 2002.
Cyfieithiadau ac addasiadau[golygu | golygu cod]
- Pigmalió, Gwreiddiol gan Bernard Shaw
- Tot esperant Godot. Gwreiddiol gan Samuel Beckett
- El criat de dos amos. Gwreiddiol gan Carlo Goldoni
- L'òpera dels tres rals. Gwreiddiol gan Bertolt Brecht
- Un barret de palla d'Itàlia. Original d'Eugène Labiche
- Anònim venecià. Gwreiddiol gan Giuseppe Berto
- Ubú, rei. Original d'Alfred Jarry
- El misantrop. Gwreiddiol gan Molière
- El tartuf. Gwreiddiol gan Molière
- El banyut imaginari. Gwreiddiol gan Molière
- L'hort dels cirerers. Original d'Anton Txékhov
Beirniadaeth lenyddol[golygu | golygu cod]
- El mestre Fabra, recordat. Barcelona: [s.n.], 1969.
- Francesc Trabal, recordat. Sabadell: Fundació La Mirada, 1999.
- Notícia biogràfica d'Armand Obiols. Sabadell: Fundació La Mirada, 1999.
- Pròlegs
Cyfresi[golygu | golygu cod]
- Joan Oliver / Josep Ferrater i Mora: Joc de cartes (1948-1984). A cura d'Antoni Turull. Barcelona: Edicions 62, 1988.
- Joan Oliver / Xavier Benguerel: 'Epistolaris 1942-1984. A cura de Lluís Busquets i Grabulosa. Barcelona: Proa, 1999.
Llyfryddiaeth[golygu | golygu cod]
- L'oriol (Remei Margarit). Barcelona: Edigsa, 1963.
- Romanço del fill de vídua (Els tres tambors). Belter, 1966.
- La croada (Núria Espert). Dins: Poetes catalans contemporanis. Madrid: Discos Aguilar GDE 10-112, 1966.
- El burgès (Francesc Pi de la Serra). Barcelona: Edigsa, 1967.
- Oda a Barcelona (Núria Espert). Barcelona: Edigsa, 1967.
- Poesia de Pere Quart: dotze poemes dits per l'autor. Barcelona: Edigsa, 1968.
- Cançó lirona / Vaca suïssa (Tricicle). Concèntric, 1970.
- Bestiari (La Trinca). Barcelona: Edigsa, 1972.
- Una vaca amb un vedellet en braços (Raimon). Dins: T'adones, amic?. París: Le Chant du Monde CDX 74523, 1974.
- Corrandes d'exili (Ovidi Montllor). Dins: A Alcoi, 1974.
- Decapitació XII (Ramon Muntaner). Dins: Cròniques, 1977.
- Un ase considera el globus terraqüi (Celdoni Fonoll). Dins: He heretat l'esperança, 1978.
- Assaig de plagi a la taverna (Celdoni Fonoll). Dins: Traginer de cançons, 1981.
- Diversos poemes (Celdoni Fonoll). Dins: Recital 1000, 1984.
- Infants (Joan Manuel Serrat). Dins: Fa 20 anys que tinc 20 anys, 1984.
- Corrandes d'exili (Lluís Llach). Dins: T'estimo. Barcelona: Ariola, 1984.
- Utopia (Miquel Pujadó). Dins: Ambaixador d'enllà, 1990.
- Joan Oliver recita Pere Quart. Barcelona: Audiovisuals de Sarrià, D-133.
Gweithiau llawn[golygu | golygu cod]
- Obres completes de Joan Oliver. Obra poètica Barcelona: Proa, cyfr I, 1975. (2a ed. 1999)
- Obres completes de Joan Oliver. Teatre original. Barcelona: Proa, cyfr II, 1977. (2a ed. 1999)
- Obres completes. Versions de teatre. Barcelona: Proa, cyfr III, 1989.
- Obres completes de Joan Oliver. Obres en prosa. Barcelona: Proa, cyfr IV, 1999.
Cyfeiriadau[golygu | golygu cod]
- ↑ Prat (2016): p. 105
- ↑ Casamartina i Parassols; El Castell de Pere Quart; Vallesos.
- ↑ coneix.sabadell.cat; adalwyd 22 Mai 2016; teitl y gwaith: Carrer de Sallarès i Marra; gol: Ajuntament de Sabadell.
- ↑ Riera (1999): t. 37
- ↑ Prat (2016)]]: t. 106
- ↑ La participació de Sabadell en la construcció d'un teatre nacional català; Revista Arraona 2015; t. 120-121; adalwyd 22 Chwefror 2016.
- ↑ Gwall cyfeirio: Tag
<ref>annilys; ni roddwyd testun ar gyfer 'ref' o'r enwRiera